El Grup d’Investigació «Concordia, Dret i Societat» inicia formalment la seua activitat el gener de 2025, per iniciativa del Prof. Dr. Tomás de Domingo Pérez, qui va iniciar l’any 2010 una línia d’investigació centrada en la justícia transicional i, particularment, en el paper que hi exerceixen la veritat i la memòria històrica. El principal resultat d’aquesta investigació va ser la publicació del llibre Justicia transicional, memoria histórica y crisis nacional (Cizur Menor, Cuadernos Civitas/Aranzadi, 2012), en el qual se sosté que l’objectiu fonamental dels processos de transició política ha de ser la recuperació de la concòrdia.

Més d’una dècada després, la creixent polarització política que s’observa tant a Espanya com en altres països occidentals posa de manifest la necessitat d’aprofundir en l’estudi de la concòrdia. Per a això, resulta imprescindible comptar amb uns pressupòsits teòrics sòlids sobre les relacions entre política, moral i dret, que permeten comprendre adequadament el seu significat i analitzar el paper que pot exercir com a principi orientador de la praxi política i jurídica. Davant dels corrents contemporanis de filosofia política, inspirats en el constructivisme ètic d’arrel kantiana, com els representats per Habermas o Rawls, l’orientació de la nostra investigació reivindica la importància de recuperar el concepte clàssic de concòrdia i d’orientar la cerca del bé comú a partir del coneixement de la història i de les vigències socials pròpies de cada comunitat política.

Considerem que la rellevància de la concòrdia s’estén al conjunt dels estrats que conformen l’estructura social. Aquesta perspectiva explica el caràcter interdisciplinari del Grup. El seu nucli està integrat per professors de l’àrea de Filosofia del Dret, però compta també amb la col·laboració d’investigadors procedents d’altres disciplines jurídiques, així com dels àmbits del Periodisme i de la Ciència Política. D’aquesta manera, el Grup pretén abordar el fenomen de la concòrdia des d’una perspectiva àmplia, capaç d’integrar les seues dimensions filosòfica, jurídica, política i social.